dilluns, 15 de juny del 2009
9 dies a peu pel desert dels aït jabbasch
part 1: 9 dies a peu - caminant pel desert
part 2: 9 dies a peu - el cop del sol
part 3: 9 dies a peu - la haïma d'en Maaziz
part 4: 9 dies a peu - retorn a l'oasi de Merzuga
ebook: 9 dies a peu pel desert
Pep Gaya - viatgesapeu@gmail.com
els lectors comenten
pa amb sardines
aigua | 19-04-08 | Valoració: 10
he arrivat fins al teu relat, josep, com acostumo a arrivar a tot arreu, per casualitat. No m'he pogut estar de llegir els teus dies en el desert i et ben aseguro que m'hi trovava, i a sobre quan has parlat de que menjaves sardines de llauna m'has recordat moments de la meva infantesa, transcorreguts amb els meu iaios, que son per mi molt entranyables. Has aconseguit fer-me esborronar...cercaré la parada de llibres que posaran el ja proper dia de sant jordi i miraré de trovar quelcom escrit per tú.
De nou, gràcies pels moments que m'has obsequiat, sense tú saber-ho. Això es el que ho fa més especial, tendre i encoratjador per mi en aquests moments.......
gràcies.
maria mercè
=================================================================
en vull mes
aigua | 20-04-08 | Valoració: No valorat
lebés,
tot i que aquest es el darrer comentari quan hauria de semblar el primer, aquest relat es el primer que vaig llegir, desprès els vaig llegir tota la resta tant depressa que vàig decidir de tornar a començar pel final a veure quin efecte em feia....i ha sigut curiós; si bé es ún únic relat dividit en 4 parts, els pots llegir independentment l'un de l'altra ja que el que importa no son els noms de les perosnes que hi intervenen sinó el paper que hi tenen i el que ens demostren amb els seus fets, el que el narrador d'aquest viatge ens explica, a banda d'una descriptiva no gaire "florida" cosa que no soportaria, és les seves sensacions, les lliçons que mica en mica va aprenent i ens fa sabedor a tots els que tenim a bé de voler-lo escoltar, almenys jo sento com ho expliques i ho veig per mitjà dels teus ulls. Quina forma tant preciosa de viatjar, ara que també pot ser el lloc que ja de per sí deu ser dur, es evident, però a l'hora per la seva duresa i el respecte que li cal tenir, encisador....les poques persones que m'han parlat del desert, totes han coincidit en que es dificil deixar-lo i intueixo que a tú ja fa temps que et té integrat en els seus paratjes.......et desitjo bona sort i molt sabiduria per aconseguir això que t'estàs proposant i sobre tot, sobre tot que siguis feliç. Jo també soc dels que creuen que amb mes poques coses que tinguis, més feliç seràs.
llarga vida i deixat dur per aquest vent..............
=================================================================
en vull mes
aigua | 19-04-08 | Valoració: 10
ja veus, no puc parar.
per raons que no venen al cas jo no podría fer una travessa d'aquests tipus i llegir el teu relat, de la forma en que t'expreses, em fa sentir com a propi, per tant he sentit l'olor de les arrels que surten de la terra quan arrenques els matolls, he sentit el cridat de la cabra que debia cercar a la mare i també el bordar del gos, que tot ho ha recol.locat a lloc ben depressa....he sentit el crispejat del foc de les dones quan avans de clarejar encenien el foc, l'olor del fum.....
suposo que deu de quedar clar que he quedat fascinada pel que has descrit i la meva pregunta, que no sé com obtindrà resposta es ben senzilla, tens escrits mes relats d'aquests? per que si arriva una resposta i aquesta es que sí, et ben asseguro que em permetré el luxe de viatjar amb tú, sempre amb el teu permís i amb el del Hassan(?) i els seus dromedaris.................
gràcies de nou per permetre'm de gaudir del viatge......i no deixis d'escriure.
maria mercè
=================================================================
molt interessant
ANEROL | 20-06-07 | Valoració: 10
ara llegiré des del principi
=================================================================
aigua | 19-04-08 | Valoració: 10
he arrivat fins al teu relat, josep, com acostumo a arrivar a tot arreu, per casualitat. No m'he pogut estar de llegir els teus dies en el desert i et ben aseguro que m'hi trovava, i a sobre quan has parlat de que menjaves sardines de llauna m'has recordat moments de la meva infantesa, transcorreguts amb els meu iaios, que son per mi molt entranyables. Has aconseguit fer-me esborronar...cercaré la parada de llibres que posaran el ja proper dia de sant jordi i miraré de trovar quelcom escrit per tú.
De nou, gràcies pels moments que m'has obsequiat, sense tú saber-ho. Això es el que ho fa més especial, tendre i encoratjador per mi en aquests moments.......
gràcies.
maria mercè
=================================================================
en vull mes
aigua | 20-04-08 | Valoració: No valorat
lebés,
tot i que aquest es el darrer comentari quan hauria de semblar el primer, aquest relat es el primer que vaig llegir, desprès els vaig llegir tota la resta tant depressa que vàig decidir de tornar a començar pel final a veure quin efecte em feia....i ha sigut curiós; si bé es ún únic relat dividit en 4 parts, els pots llegir independentment l'un de l'altra ja que el que importa no son els noms de les perosnes que hi intervenen sinó el paper que hi tenen i el que ens demostren amb els seus fets, el que el narrador d'aquest viatge ens explica, a banda d'una descriptiva no gaire "florida" cosa que no soportaria, és les seves sensacions, les lliçons que mica en mica va aprenent i ens fa sabedor a tots els que tenim a bé de voler-lo escoltar, almenys jo sento com ho expliques i ho veig per mitjà dels teus ulls. Quina forma tant preciosa de viatjar, ara que també pot ser el lloc que ja de per sí deu ser dur, es evident, però a l'hora per la seva duresa i el respecte que li cal tenir, encisador....les poques persones que m'han parlat del desert, totes han coincidit en que es dificil deixar-lo i intueixo que a tú ja fa temps que et té integrat en els seus paratjes.......et desitjo bona sort i molt sabiduria per aconseguir això que t'estàs proposant i sobre tot, sobre tot que siguis feliç. Jo també soc dels que creuen que amb mes poques coses que tinguis, més feliç seràs.
llarga vida i deixat dur per aquest vent..............
=================================================================
en vull mes
aigua | 19-04-08 | Valoració: 10
ja veus, no puc parar.
per raons que no venen al cas jo no podría fer una travessa d'aquests tipus i llegir el teu relat, de la forma en que t'expreses, em fa sentir com a propi, per tant he sentit l'olor de les arrels que surten de la terra quan arrenques els matolls, he sentit el cridat de la cabra que debia cercar a la mare i també el bordar del gos, que tot ho ha recol.locat a lloc ben depressa....he sentit el crispejat del foc de les dones quan avans de clarejar encenien el foc, l'olor del fum.....
suposo que deu de quedar clar que he quedat fascinada pel que has descrit i la meva pregunta, que no sé com obtindrà resposta es ben senzilla, tens escrits mes relats d'aquests? per que si arriva una resposta i aquesta es que sí, et ben asseguro que em permetré el luxe de viatjar amb tú, sempre amb el teu permís i amb el del Hassan(?) i els seus dromedaris.................
gràcies de nou per permetre'm de gaudir del viatge......i no deixis d'escriure.
maria mercè
=================================================================
molt interessant
ANEROL | 20-06-07 | Valoració: 10
ara llegiré des del principi
=================================================================
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
